divendres, 28 de gener de 2011

El tema No és la reforma de les pensions


Avui s'ha aprovat la reforma de les pensions i segurament siguin moltes les persones que, des els seus blocs, en parlin. Jo també. Però m'agradaria fer-ho des d'una perspectiva diferent, equidistant entre l'acord signat pels sindicats majoritaris i la vaga general convocada pels minoritaris. S'equivoquen tots, diria.

M'explico: ni els sindicats (majoritaris o no) fan de sindicats ni el govern fa de govern.
És més, avui ningú juga el paper que van poder jugar els sindicats del XIX perquè avui la millora de les condicions de vida i de treball ja no està a debat. Com a molt, es posa a debat la capacitat de resistència d'un col·lectiu, però no la seva millora.
Ningú juga tampoc el paper de partit que, en base a uns principis, se situa al costat de l'opressor o de l'oprimit i que, quan governa, es regeix pels mateixos principis. De fet, els governs, formats per partits, tenen l'encàrrec de mantenir la pau social, abans que de defensar un model de societat.

I clar, això té alguns riscs, derivats d'alguns errors de concepte:
1er error: els agents. Els agents en conflicte són la patronal i els sindicats, no sindicats i govern.
2n error: la funció del govern. La funció del govern no és acontentar a tothom. En funció dels seus principis haurà de decidir on es situa i a qui acontenta.
3er error: el lloc des d'on es proposen canvis. Les propostes de canvi han de venir dels agents socials afectats. Els partits han de prendre partit però no pretendre fer propostes equidistants.
4rt error: el full de ruta dels sindicats. Els sindicats han de preocupar-se de marcar agenda política i no de estar a l'espera de l'amenaça.

I, mentrestant, mentre decidim quin és l'espai de governs i sindicats, els poders econòmics segueixen perpetuant-se al mateix lloc. Manda güevos!

2 comentaris:

  1. M'agrada com planteges la qüestió!

    La Marta Harnecker apuntava el 4rt error:

    ". Mientras la derecha ha demostrado una gran iniciativa política, la izquierda suele estar a la defensiva. Mientras la primera usa su control de las instituciones del estado y de los medios de comunicación de masas, y su influencia económica para imponer el nuevo modelo, servil al capital financiero y a los monopolios, precipitando las privatizaciones, la desregulación laboral y todos los demás aspectos del programa económico neoliberal; la fragmentación social y el fomento del antipartidismo, la izquierda partidaria, en cambio, al limitar el trabajo político casi exclusivamente al uso de la institucionalidad vigente, sometiéndose a las reglas del juego del enemigo, casi nunca lo toma por sorpresa. Se cae en el absurdo de que el calendario de las luchas de la izquierda lo fija la derecha."

    I, efectivament, la patronal ha posat sobre la taula totes aquestes reformes en el moment en què creia que les podia tirar endavant. Ningú comença una guerra si no creu que es donen unes condicions favorables per a guanyar-la. A vegades perden però la majoria de cops se'n surten amb la seva...

    ResponElimina
  2. Absolutament certa l'observació de Marta Harnecker. De fet, és allò de que "no es poden fer polítiques d'esquerres en un sistema de dretes". Frase que, per cert, no és meva, però que és tan certa com els postulats de la Harnecker.

    ResponElimina

Deixa el teu comentari aquí