Sorpreses de bon matí (o ADN satànic II)

Fa dies que no escric al bloc però, en canvi, sí he rebut algun comentari darrerament. Concretament el Joffre em recomana que posi links en el darrer post que he escrit.

Paralel·lament, aquest matí, mentre repeteixo el ja ritus de llegir el Público on-line (que em fa d'antídot al Cuní, que de vegades també veig), em trobo amb aquesta nótícia: “PSE, PP y UPyD piden silenciar a la izquierda abertzale en EiTB”. I, òbviament, em torno a enfadar.

Total, que em ve al cap el comentari del Joffre (que anteriorment ja m'havia fet també el Roger) sobre la importància de posar links a les entrades del bloc, i que em fa pensar que buscaré la web de SORTU per a vincular-la al meu anterior post.

Sorpresa: no trobo la web de SORTU enlloc.

Pregunta: existeix o resulta que el PSE, el PP i UpyD també fan negocis amb google perquè l'amagui?

Finalment recorro als links de la viqui, que a mi sempre m'han donat confiança, i em trobo amb la segona sorpresa del matí al clicar www.sortu.info.

I clar, m'enfado de nou...

Això sí, aquesta vegada ningú podrà dir que manquen links en aquest post.

Un ADN satànic

Llegeixo als diaris sobre la idoneïtat o no de permetre que SORTU es presenti a les properes eleccions municipals i llegeixo, també, que la Fiscalia General de l'Estat té intenció de demandar els estatuts d'aquesta formació política davant el Tribunal Suprem.

No només això, sinó que, repetidament, llegeixo una mateixa frase: “el Govern considera que SORTU és una continuïtat de Batasuna”.

Fa dies que hi penso i la veritat és que l'única reflexió que em ve al cap és que les consideracions del govern són una autèntica absurditat.

Com no ha de ser una continuïtat de Batasuna? Com es fa perquè una formació política abertzale nova no tingui res a veure amb Batasuna, quan Batasuna ha estat sempre la força majoritària de l'esquerra abertzale?

Digueu-me “rara” però jo me n'alegro que SORTU sigui una continuïtat de Batasuna, sobretot perquè això significa que l'escenari d'avui és diferent al de fa uns anys. Sobretot, també, perquè significa que les formes de lluita s'adequen als temps i que les persones canvien d'opinió. I mireu, a mi això m'agrada.

Però sembla que el govern segueix entestat en explicar que l'esquerra abertzale és el diable, sigui quina sigui la roba que es posi. Si la cosa segueix així, aviat haurem de lliurar una prova genètica quan anem al justícia a registrar una associació, no fos cas que el nostre ADN portés quelcom de satànic...

Del vermell al blaugrana

Fa dies vaig llegir el post de la Maria sobre les curiositats que envolten Solidaritat Catalana i em vaig quedar amb les ganes de seguir tirant del fil. Tanmateix, coincidint amb certa desafecció cap el llibre que aleshores em llegia (L'esquerra independentista avui, de Roger Buch), finalment ho vaig deixar córrer. Les múltiples escisions del moviment independentista català (que no són menys que les del moviment comunista, per cert), em van fer agafar mania a tot allò que fes flaira a estelada i a pa amb tomàquet. Quina mandra! 

Però poc dies després, el tema va reaparèxer. Resulta que el cambrer del bar de les pistes on jugo a futbol (i on, com podeu haver deduït, faig una cervesa després), fa unes setmanes va decidir fer-me oient d'un seu discurs. Estàvem a pocs dies de les eleccions i imagino que al paio li va semblar que jo podia estar interessada en conèixer quina era la seva opció política. No podia esperar menys d'algú que regenta un bar futbolístic: l'home s'havia decidit per Solidaritat Catalana. 

Tot i que no es pugui qualificar de “debat polític” la nostra curta conversa, a l'home li va donar temps d'explicar-me que, com d'altres, havia passat per l'MDT, després pel PI i finalment havia acabat a Estat Català. Curiosa involució, per cert.

I vet aquí que això vol dir passar de l'esquerra a la dreta. Perquè, tal i com indica Roger Buch, Estat Català ha filirtejat amb l'indepententisme unitari (eufemisme d'independetisme feixista), va fer seu durant els noranta el lema “ni d'esquerres ni de dretes, Estat Català!” i, per acabar-ho d'arrodonir, ara dóna suport a SI.

 Tenint en compte que just fa unes hores que he llegit un dels discursos electorals del Laporta a la web d'Estat Català, no tingueu cap dubte que quan algú diu “ni d'esquerres ni de dretes” és perfectament conscient que la segona és la seva mà bona. I si no, digueu-me si veieu l'esquerra en algun dels tres principals eixos del darrer congrés d'Estat Català.

Si ja deia jo que canviar el vermell pel blaugrana només ens podia portar a veure més futbol. I si no, pregunteu-li al meu amic, que ara regenta un bar d'unes pistes esportives...