tag:blogger.com,1999:blog-48449022918078509902024-03-12T16:03:50.452-07:00behind the walldarrere el mur, les primeres apreciacionsMartahttp://www.blogger.com/profile/08427007222702262082noreply@blogger.comBlogger14125tag:blogger.com,1999:blog-4844902291807850990.post-76840602882353177982011-05-24T16:23:00.000-07:002011-05-31T04:41:54.957-07:00I després de les acampades, què?<div style="margin-bottom: 0cm;">Des del dia 15 de maig són <a href="http://www.blogger.com/goog_490411562">diverses les ciutats <span id="goog_490411558"></span><span id="goog_490411559"></span></a><a href="http://www.ikimap.com/map/2CYF">i pobles que s'han sumat a les acampades</a> en pro d'un sistema més equitatiu, més just, menys opressor, més participatiu i, sobretot, que prioritzi, per sobre dels privilegis capitalistes, el benestar de les persones.</div><div style="margin-bottom: 0cm;">I són també diverses persones les qui s'han anat sumant al moviment, sigui aportant mans o material, dedicant temps, fent cassolades o escrivint twits, post o missatges de facebook. El cas és que aquesta història ha mogut a gent que abans no es movia o bé que no ho feia de manera conjunta.</div><div style="margin-bottom: 0cm;">Però també és cert que les acampades tenen limitacions. Des del meu punt de vista, són un bon tret de sortida però no una forma de lluita sostenible. A pl Catalunya, per exemple, hem vist com cada dia a les “assemblees” hi assisteix menys gent i hem vist, també, com cada vegada els mitjans mostren menor simpatia cap a nosaltres. Tot apunta, doncs, que això acabarà un dia o altre.</div><div style="margin-bottom: 0cm;">Així que, coneixedores de l'existència d'un final, jo proposo que això tingui continuïtat a partir d'altres estructures de lluita, que no impliquin traslladar la vida diària de tanta gent i que ens permetin seguir treballant.</div><br />
<div style="margin-bottom: 0cm;"><b>La plaça</b></div><div style="margin-bottom: 0cm;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTlK2A6FYdH7l471ZmmC0QwYLwXnNk9qeEdmVKclq7zkRAjR_hgUA6nNs2eLmH4dHvHJpNi4109ixnLqQd4cJXClpltaSqVs9wkpJjlnS8zSXo53vEVibidMBJvhXh4YlPPMJYTNwexw/s1600/acampada+1.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="208" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTlK2A6FYdH7l471ZmmC0QwYLwXnNk9qeEdmVKclq7zkRAjR_hgUA6nNs2eLmH4dHvHJpNi4109ixnLqQd4cJXClpltaSqVs9wkpJjlnS8zSXo53vEVibidMBJvhXh4YlPPMJYTNwexw/s320/acampada+1.jpg" width="320" /></a><a href="http://acampadabcn.wordpress.com/">La plaça,</a> més enllà de ser un espai de convivència, aquests dies s'ha convertit en una àgora de reflexió i debat. Sóc de les que penso que “la plaça” no ha de ser un espai de proposta política específica ja que el moviment 15M, si per alguna cosa es caracteritza, és perquè té la capacitat d'aglutinar moltes persones sota uns lemes generalistes. Tanmateix, també és cert que el debat sobre propostes polítiques porta a reflexions molt interessants que no hauríem de perdre.</div><div style="margin-bottom: 0cm;">Per tant, valdria la pena mantenir l'espai d'àgora de la plaça a partir d'una programació (no sé si de cap de setmana, diària o mensual), que ens permetés l'intercanvi, sense la necessitat d'arribar a elaborar una programa polític concret i ampli. Insisteixo, per mi el moviment 15M no és un “partit de ciutadans” sinó un moviment aglutinador des d'una perspectiva àmplia de l'esquerra (entesa, aquesta, com un sistema de valors i no com una opció partidista)</div><div style="margin-bottom: 0cm;"></div><div style="margin-bottom: 0cm;">Un altre aspecte positiu de la plaça és l'aprenentatge convivencial. En aquest sentit, les persones que han dormit allà vàries nits comenten que han generat una vida comunitària agradable. Si bé comparteixo que aquest fet és potent (a l'esplai en dèiem aprenentatge vivencial), crec que la viabilitat del mateix passa per a generar espais comunitaris als barris que ens permetin generar relacions cooperatives (digueu-li ateneus populars, si voleu) i que ens possibilitin tenir relacions fora de la lògica opressora del mercat.</div><div style="margin-bottom: 0cm;"></div><div style="margin-bottom: 0cm;">Finalment, la plaça té una darrera potencialitat: la mostra (i auto-mostra) de força. Trobar-se a la plaça amb d'altres persones sota la idea de treballar per un món millor és motivador. Ara bé, hem d'assumir que això és el mateix que anar a les manis del primer de maig: activitats d'autoconsum que ens carreguen les piles i ens animen a seguir treballant (per allò de veure que no estem soles). </div><div style="margin-bottom: 0cm;">Des d'aquest punt de vista, per tant, crec que la idea seria mantenir assemblees (no sé si setmanals o mensuals), a les quals hi assistíssim totes, a fi de mantenir esperit unitari i de treball conjunt, així com per poder treballar puntuals convocatòries de movilitzacions. </div><div style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div style="margin-bottom: 0cm;"><b>La continuïtat del 15M</b></div><div style="margin-bottom: 0cm;">Si ens han d'acabar l'acampada o ha de morir desinflada, jo diria que millor l'acabem nosaltres. Al que em refereixo és que, com he dit abans, l'acampada ha estat un bon tret de sortida però ara toca treballar en l'àmbit local, amb tota aquella gent que s'ha apropat buscant un espai de participació. </div><div style="margin-bottom: 0cm;">Cal derivar a les persones en els seus projectes de barri per tal que, allò que han pogut viure durant uns dies, es converteixi en un “model de vida”. </div><div style="margin-bottom: 0cm;"></div><div style="margin-bottom: 0cm;">Per què no acabar l'acampada amb una gran concentració, convocant als barris posteriorment i amb una perspectiva de mobilització futura? Per què no “declarar la plaça un espai lliure de l'opressió” i eminentment participatiu, on cada cap de setmana es realitzin activitats, xerrades, documentals? Per què no assumir certa coordinació entre els barris per a mantenir viva la plaça amb el debat i amb assemblees d'autoconsum i de mostre de força setmanals?</div><div style="margin-bottom: 0cm;"></div><div style="margin-bottom: 0cm;"><b><br />
</b></div><div style="margin-bottom: 0cm;"><b>El projecte polític</b></div><div style="margin-bottom: 0cm;">N'he fet referència en anteriors punts però m'agradaria dedicar un paràgraf a això. </div><div style="margin-bottom: 0cm;">Les persones que estem a la plaça tenim diferents idees sobre “quina és la societat ideal”; de fet, de no ser així, no existirien diferents partits polítics, els quals no són altra cosa que associacions de persones que treballen per uns objectius comuns (la qual cosa no treu que tinguin interessos perversos). I, no ens enganyem, la plaça està plena de persones que militen en partits. </div><div style="margin-bottom: 0cm;">Ara bé, aquestes mateixes persones han decidit treballar des de la seva individualitat per a que aquest espai unitari funcioni, la qual cosa està molt bé i diu molt a favor d'elles. </div><div style="margin-bottom: 0cm;"></div><div style="margin-bottom: 0cm;">Però no pretenguem fer del 15M un partit més, amb un programa electoral més i amb unes propostes polítiques específiques. Que ho facin els partits, si volen, o que les persones s'organitzin per a montar partits nous, si no se senten representades amb cap dels existents. </div><div style="margin-bottom: 0cm;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-BbD-twzlwGZUWoGRiygop9Ed3yrQDVO_wTmhTTVXjIg4LVeRoAqSl5ecSBJ9R5JX-CbBeZnnSZbqDK-4my8Q8D7JLRgjld0-982Btssglxto-hR0eTpo3IbtMSW_eSaEvGqLvqjlUA/s1600/acampada+2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="181" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-BbD-twzlwGZUWoGRiygop9Ed3yrQDVO_wTmhTTVXjIg4LVeRoAqSl5ecSBJ9R5JX-CbBeZnnSZbqDK-4my8Q8D7JLRgjld0-982Btssglxto-hR0eTpo3IbtMSW_eSaEvGqLvqjlUA/s320/acampada+2.jpg" width="320" /></a>Pretendre que el moviment 15M es doti d'una proposta i una estructura orgànica assimilable a la d'un partit, des del meu punt de vista és un error i, a més, crec que ens portarà molta frustració, per no parlar del risc existent, de que cada posició política pretengui escombrar cap a casa. </div><div style="margin-bottom: 0cm;"></div><div style="margin-bottom: 0cm;">Som un moviment polític, sí, però sobretot, som un espai de ideologies polítiques diverses que compartim, des del meu punt de vista, dues idees clares: d'una banda, que la democràcia actual ens sembla insuficient i, de l'altra, que cal combatre el sistema capitalista perquè genera desigualtats que ens sembles injustes. </div><div style="margin-bottom: 0cm;"></div><div style="margin-bottom: 0cm;">Mantinguem aquest denominador i ara treballem als barris, amb aquella gent que hàgim pogut sumar. El canvi només serà si, abans, amb el treball diari, hem aconseguit canviar a les persones. I això només s'aconsegueix, amb hores de debat, d'organització i de preocupació per la realitat propera; en resum, hores de treball col·lectiu en l'àmbit quotidià. </div><div style="margin-bottom: 0cm;">Hores, que prenen forma de casals, d'associacions de veïns/es, d'assemblees de barri, de plataformes de desnonades, de comitès sindicals o de centres socials. Hores en forma de projectes que ens garanteixin la continuïtat.</div><br />
Dit això, ara només resta veure què passa més enllà de les reflexions.Martahttp://www.blogger.com/profile/08427007222702262082noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4844902291807850990.post-21483863640703421072011-05-02T23:55:00.000-07:002011-05-03T00:03:12.410-07:00Estem perdent el nord<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrhuDeJ7UBAx-nT8qct4Q9ti3dcfCSijXpszCPO-zRa-si9_axAYmboHqKJRJ86485ttDrtNDYRGqTnvgK-bPx1S8MPhSATf8VbELiAAilSmwozuvfbpKiMxNAU8DY7_SDrPjv7HjxHw/s1600/brujula.gif" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrhuDeJ7UBAx-nT8qct4Q9ti3dcfCSijXpszCPO-zRa-si9_axAYmboHqKJRJ86485ttDrtNDYRGqTnvgK-bPx1S8MPhSATf8VbELiAAilSmwozuvfbpKiMxNAU8DY7_SDrPjv7HjxHw/s1600/brujula.gif" /></a>Aquest no és un post profund ni massa elaborat. No és un post que pretengui dir res que altres no hagin dit abans. No és un post de fons. </div><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">Això sí, <b>aquest és un post de crida a la reflexió.</b> Un post que diu que ens estem immunitzant massa. Un post que diu aturem-nos i pensem perquè em sembla que <b>estem perdent el nord:</b></div><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>a. Un estat ha matat a Bin Laden i l'aplaudim. </b></div><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">A mi al cole em van explicar que això era terrorisme d'estat i que les democràcies basades en l'estat de dret tenien tribunals en comptes d'armes. I que aquests tribunals servien per evitar que cadascú es prengués la llei segons li semblés. Ah! i que era la justícia, i no les armes, la responsable de garantir la seguretat ciutadana.</div><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>b. No deixem presentar a les eleccions a un partit abertzale que condemna el terrorisme. </b></div><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">A mi al cole m'havien dit que les idees no es poden condemnar i que en un estat democràtic totes poden ser representades pels partits. I que les persones són innocents sempre i quan no es demostri el contrari. </div><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>c. Ens alarma que hi hagi qui, en una manifestació del 1er de maig, trenqui els vidres de caixes i bancs i no diem res quan veiem que aquestes segueixen tenint beneficis exercici rere exercici. </b></div><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">A mi al cole m'havien dit que hem d'estar orgulloses de les democràcies modernes perquè garanteixen la igualtat d'oportunitats, superant l'injust desequilibri de les societats feudals. I que per això Robin Hood representa una època passada que avui ja hem superat.</div><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">Total, que, o hem reculat molt en 15 anys (que són els que fa que vaig deixar EGB) o al cole em van explicar moltes mentides. O totes dues coses, potser. </div><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Què més ha de passar perquè ens adonem que això no funciona? </b></div>Martahttp://www.blogger.com/profile/08427007222702262082noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4844902291807850990.post-57479276772334538362011-04-06T01:23:00.000-07:002011-04-06T01:29:19.245-07:00La gestió de La Fontana: un debat complex i necessari<div lang="ca-ES" style="font-family: inherit; margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><span style="font-size: small;">Fa dies que no escric al bloc. I és que la primavera té aquestes coses: a una li costa més llevar-se als matins per dedicar temps a la redacció. Però, tanmateix, la primavera també té allò de sortir més al carrer i de fer més portables les accions a l'aire lliure. Accions, per exemple, com <b>l'acampada que es va fer a la pl de la Vila de Gràcia la setmana passada per a reivindicar que la gestió de La Fontana fos pel jovent organitzat.</b></span></div><div lang="ca-ES" style="font-family: inherit; margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><span style="font-size: small;"></span></div><div lang="ca-ES" style="font-family: inherit; margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><span style="font-size: small;">Vaig seguir el tema de prop perquè des del primer dia d'aquesta història <b>he vist molts mals entesos, molt poca claredat i excessives confusions terminològiques. </b>Vamos, que veig <b>molt poca ciència </b>en aquest assumpte. </span> </div><div lang="ca-ES" style="font-family: inherit; margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6P2SprGc2yQmr2fC4mDEfBOG8xOZX8XtJVJeGy6l81SeYax26XDwKydh23mVq_dZx7BJp4501fdFqo_Et5uzlazypyiu0JDjFGcFgEbAeiy-XKzSUV4-6q83hUQ214PnekTETXnNMfQ/s1600/fontana+1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6P2SprGc2yQmr2fC4mDEfBOG8xOZX8XtJVJeGy6l81SeYax26XDwKydh23mVq_dZx7BJp4501fdFqo_Et5uzlazypyiu0JDjFGcFgEbAeiy-XKzSUV4-6q83hUQ214PnekTETXnNMfQ/s1600/fontana+1.jpg" /></a><span style="font-size: small;">Total, que abans no passin més dies i tothom hagi oblidat què va passar la setmana passada a Gràcia, m'agradaria deixar aquí paleses algunes idees, que dedico al col·lectiu protagonista de les reivindicacions. </span> </div><div lang="ca-ES" style="font-family: inherit; margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div lang="ca-ES" style="font-family: inherit; text-align: left;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div lang="ca-ES" style="font-family: inherit; text-align: left;"><span style="font-size: small;"><b>La mercatilització de les associacions</b></span></div><div lang="ca-ES" style="font-family: inherit; margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">La<a href="http://www.plataformajovesgracia.org/"> Plataforma d'Entitats Juvenils de Gràcia</a>, protagonista de les reivindicacions sobre La Fontana, reclamen una gestió cívica de l'espai, però no tenen en compte que l'anomenada gestió Cívica dels s</span>erveis o equipaments públics esdevé, amb el temps, una forma encoberta de mercantilització de les associacions. </span> </div><div lang="ca-ES" style="font-family: inherit; margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><span style="font-size: small;">La Gestió Cívica vol dir que es prioritza a les associacions davant d'altres fórmules jurídiques (empreses), per a que gestionin un equipament o servei. <b>Això pot semblar positiu, però a efectes pràctics pot ser també un perill perquè significa mercantilitzar el sector associatiu, tractant-lo com a empresa prestadora de serveis en comptes de com a societat civil organitzada.</b></span></div><div lang="ca-ES" style="font-family: inherit; margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><span style="font-size: small;">Des del meu punt de vista, la reivindicació de la Plataforma d'entitats juvenils de Gràcia està mal plantejada, ja que confon la demanda d'espais per a realitzar l'activitat pròpia de les associacions, amb la demanda de gestionar un espai que ha de prestar un servei determinat per l'administració. </span> </div><div lang="ca-ES" style="font-family: inherit; margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><span style="font-size: small;">Les plataformes d'entitats han d'existir per a la coordinació i la interlocució política, però no per a gestionar espais. És per això que crec que existeix un error conceptual en el discurs de la PEJG: confondre la gestió cívica amb l'autogestió. </span> </div><div lang="ca-ES" style="font-family: inherit; margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><span style="font-size: small;">L'autogestió es desenvolupa en equipaments propis (siguin cedits, llogats, ocupats o comprats) perquè és la gestió d'un projecte propi. En canvi, la gestió cívica es desenvolupa en un espai no propi i amb criteris de l'administració (econòmics i de projecte)</span></div><div lang="ca-ES" style="font-family: inherit; margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div lang="ca-ES" style="font-family: inherit; margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><span style="font-size: small;"><b>La professionalització del sector: s'oblida el valor de la gratuïtat, la llibertat d'associació i l'exercici de la ciutadania </b></span> </div><div lang="ca-ES" style="font-family: inherit; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><span style="font-size: small;">En la mesura que el tercer sector es professionalitza, les associacions que som encabides dins el mateix en patim les conseqüències. <b>L'activitat d'una plataforma té valor perquè suposa l'organització de les diferents associacions en xarxa i, per tant, la força d'una ciutadania que pot coordinar-se i interlocutar.</b> Des d'aquest punt de vista, la PEJG no ha de ser valorada per la seva activitat, sinó perquè representa l'agent legítim de la joventut gracienca organitzada. </span> </div><div lang="ca-ES" style="font-family: inherit; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><span style="font-size: small;">La Plataforma d'entitats juvenils de Gràcia, amb la seva reivindicació, està entrant en el joc de la gestió econòmica dels serveis i això trenca amb el principal objectiu de les associacions: organitzar la societat civil. </span> </div><div lang="ca-ES" style="font-family: inherit; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><span style="font-size: small;">Des de la gestió dels serveis no s'aconsegueix una societat civil més forta, sinó tot el contrari. Per tant, sigui qui sigui l'agent que gestiona, aquesta no ha de ser la nostra batalla. </span> </div><div lang="ca-ES" style="font-family: inherit; margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div lang="ca-ES" style="font-family: inherit; margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><span style="font-size: small;"><b>En nom de garantir espais municipals per a la gent jove es malmet el terme “Casal de Joves”, entès com a projecte associatiu. </b></span> </div><div lang="ca-ES" style="font-family: inherit; margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><span style="font-size: small;">Un altre dels problemes amb el tema de La Fontana és el terme <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Casals_de_Joves_de_Catalunya#Els_Casals_de_Joves">“Casal de Joves”</a>. Des del meu punt de vista el <b><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Casals_de_Joves_de_Catalunya#Els_Casals_de_Joves">Casal de Joves és el Projecte</a>;</b> és dir, l'associació en sí. Això significa que jo, com a membre de la federació<a href="http://www.casaldejoves.org/"> Casals de Joves de Catalunya</a>, crec en la capacitat que tenim els i les joves d'autogestionar les nostres activitats o les nostres inquietuds culturals. Crec en la possibilitat de que existeixin associacions juvenils generadores d'activitats culturals d'oci, que esdevinguin, a la llarga, l'únic model d'intervenció cultural (com a oposició a l'extensió de la cultura de consum i de masses). </span> </div><div lang="ca-ES" style="font-family: inherit; margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjI65dWXQy01MlBkq71xIN-qTU48zEAo7s-zEN1b0_n9SwBf1BL3YaQXWwLVZ0-FGF_89QoJWCVaKvrQfYsMy_pKi9PHsX0vuTInzM4wLPRMyx_uMzEw6CCkTYIwSTH8kFBnvV0LGVsZg/s1600/la+fontana+2.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjI65dWXQy01MlBkq71xIN-qTU48zEAo7s-zEN1b0_n9SwBf1BL3YaQXWwLVZ0-FGF_89QoJWCVaKvrQfYsMy_pKi9PHsX0vuTInzM4wLPRMyx_uMzEw6CCkTYIwSTH8kFBnvV0LGVsZg/s1600/la+fontana+2.jpg" /></a></span><span style="font-size: small;">Cada vegada més s'assimila el nom de “casal de joves” a l'espai que l'administració dedica a la dinamització juvenil i és per això que es tendeix a confondre els Casals de Joves <i>municipals</i> (espais de l'administració per a joves) amb els Casals de Joves <i>associatius</i> (projectes juvenils d'educació en la ciutadania a través de dinamització cultural i comunitària). </span> </div><div lang="ca-ES" style="font-family: inherit; margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><span style="font-size: small;">La PEJG fa una demanda d'espai però el projecte que proposa no és associatiu, segueix essent de serveis. La PEJG planteja activitats “diferents”, però no té en compte que aquestes seran diferents en la mesura de qui sigui qui pren les decisions sobre les mateixes i no de la pròpia activitat. És dir, que podem fer “hort” o “taller de circ”, però si el jovent consumidor no s'associa, estarem fent el mateix que està fent l'administració. Perquè el valor afegit de les associacions, és justament que tenen persones sòcies i no persones consumidores. </span> </div><div lang="ca-ES" style="font-family: inherit; margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><span style="font-size: small;">Què farem amb els i les joves que vagin a La Fontana a “consumir” una activitat? On s'associaran? I, des del “carinyu”, això ho dic perquè m'he llegit el projecte.</span></div><div lang="ca-ES" style="font-family: inherit; margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><span style="font-size: small;">És cert que la PEJG proposa que sigui un projecte gestionat per ella, que generi més oportunitats, que no tingui afany de lucre i que sigui econòmicament accessible per a tot el jovent; però també és cert que això no vol dir que deixi de ser de consum. </span> </div><div lang="ca-ES" style="font-family: inherit; margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div lang="ca-ES" style="font-family: inherit; margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><span style="font-size: small;">Dit això, però, <b>no m'agradaria acabar aquest post sense lloar la feina feta per la PEJG</b>, que aglutina persones que cada dia es trenquen el cap en pensar com fer de la nostra ciutat un espai més habitable i més per a les persones. </span> </div><div lang="ca-ES" style="font-family: inherit; margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><span style="font-size: small;">El que vull dir és que crec les reivindicacions de Gràcia se sumen a un malestar de la ciutadania organitzada barcelonina, que cada dia veu més limitades les seves expressions a l'espai públic. Vull dir, també, que ja va essent hora que s'obri aquest debat amb la maduresa que li correspon a una ciutat amb història associativa.</span></div><div lang="ca-ES" style="font-family: inherit; margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><span style="font-size: small;">També, que ja va sent hora que els canvis en la relació administració-societat civil es deixin de fer a cop de normativa i d'ordenança. </span> </div><div lang="ca-ES" style="font-family: inherit; margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div lang="ca-ES" style="font-family: inherit; margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><span style="font-size: small;">Perquè jo puc ser crítica amb les reivindicacions de la PEJG, però tinc molt clar de qui és la responsabilitat. Tinc clar que la política barcelonina dels darrers anys ens ha portat a lògica la demanda sense assumpció de responsabilitats. I tinc molt clar que només si l'administració és capaç de recuperar la confiança en els projectes de la ciutadania organitzada avançarem cap a la co-responsabilitat ciutadana. </span> </div><div style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div lang="ca-ES" style="font-family: inherit; margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="font-family: inherit; text-align: left;"><span style="font-size: small;"><b>Això sí, sempre amb una mica de ciència. </b></span></div><div style="font-family: inherit; text-align: left;"></div><div style="font-family: inherit; text-align: left;"><span style="font-size: small;">P.D. Us deixo un<a href="http://weblog.casaldejoves.org/wp-content/uploads/2011/04/01042011-tots-per-tots.mp3"> tall de ràdio</a> que il·lustra els meus arguments... </span><span style="font-size: small;"><b><br />
</b></span></div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-family: inherit; margin-bottom: 0cm;"></div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div>Martahttp://www.blogger.com/profile/08427007222702262082noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4844902291807850990.post-5451669317308839072011-03-10T01:41:00.000-08:002011-03-10T01:47:08.891-08:00Lloll Bertran: “des que les dones pugen castells, els castells pugen més amununt; però necessiten dels homes per a que facin la pinya sobre la qual elles pugen. (…) perquè hi ha coses que fan bé els homes i coses que fem bé les dones”<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">El <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Feminisme">moviment feminista</a> va néixer entre finals del XVIII i principis del XIX (depenent de quina sigui la font on es busqui) i des d'aleshores, ha passat per diferents fases discursives. No només això, sinó que, a dia d'avui, podem dir hi ha matisos entre visions feministes i que també hi ha hagut, i hi ha encara, desacord entre quines són les millors estratègies de lluita per a combatre la desigualtat. </div><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">Tanmateix, amb el temps, també s'han assolit alguns consensos que poca gent que avui s'autodefineixi com a feminista, posaria en dubte: </div><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">D'una banda, la idea <b>que les dones podem viure entre dones</b>, si així ho desitgem i que, per tant, som capaces de construir projectes vitals sense la necessitat de tenir homes al nostre voltant (premissa, de fet, també aplicable als homes).</div><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">De l'altre, <b>que el gènere és una construcció social,</b> la qual cosa significa que no està definit en el nostre ADN. De fet, el concepte gènere ens permet dibuixar patrons o tendències, però, al ser definit com a “conjunt de rols” i no com una categoria absoluta (són molts els ítems que hauríem de tenir en compte per a parlar “d'allò femení”o “allò masculí”), obre una porta a la varietat de possibilitats. </div><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWz0rnnSHokuAnXMZaPkLNg-Ezy_pxk9HP3CPpFAvygjbnzvRUxzSDJBdVlg-gZFh6YL-C9PEt-BykTftKulKpVv0tkqnmOmPXQUCKhhCnk48_Z0CfjY7Luw7sTxUiYyORtFk6qJ51CQ/s1600/feminism080421_3_250.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWz0rnnSHokuAnXMZaPkLNg-Ezy_pxk9HP3CPpFAvygjbnzvRUxzSDJBdVlg-gZFh6YL-C9PEt-BykTftKulKpVv0tkqnmOmPXQUCKhhCnk48_Z0CfjY7Luw7sTxUiYyORtFk6qJ51CQ/s320/feminism080421_3_250.jpg" width="212" /></a></div>A més, el gènere ens permet dibuixar models però no persones, la qual cosa vol dir, en llenguatge planer, que no existeixen dones absolutament femenines ni homes absolutament masculins, sinó que hi ha un seguit de valors i conductes que s'associen a unes i altres, però que en cada persona són diferents. De fet (i això no té el consens de tot el moviment feminista), hi ha fins i tot qui diu que existeixen tants gèneres com persones. </div><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">Doncs bé, sembla que aquests consensos que podíem considerar “victòries” del moviment, no agraden a la Generalitat. Sembla que la institució que ens representa encara està en la lògica de la família tradicional i en la lògica de la masculinitat i la feminitat absolutes. </div><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">I, creieu-me, no ho dic perquès sí. Ho dic perquè el dia 8 de març al matí vaig assistir a l'acte institucional que fa la Gene en commemoració d'aquest dia, i així ho vaig constatar. </div><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">A l'acte hi va actuar la<a href="http://www.llollbertran.com/Web_Oficial_Lloll_Bertran._Inici.html"> Lloll Bertran</a>, que va introduir la seva posada en escena fent un símil entre les relacions home-dona en la vida real i i les relacions home-dona en els castellers: </div><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>“des que les dones pugen castells, els castells pugen més amununt; però necessiten dels homes per a que facin la pinya sobre la qual elles pugen. (…) perquè hi ha coses que fan bé els homes i coses que fem bé les dones”</b></div><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">Dieu-me meticulosa, si voleu, però jo <b>no veig els consensos del feminisme per enlloc</b>. De fet, només tinc una lectura d'aquesta frase:<b> hem tornat a la família tradicional i a la lògica de la complementarietat, de la mitja taronja i de divisió sexual del treball. </b></div><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">Preparem-nos, dones i homes feministes, <b>per a tornar al règim de la família catòlica-hetero-patriarcal. </b></div><div style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div>Martahttp://www.blogger.com/profile/08427007222702262082noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4844902291807850990.post-62576245171996275722011-03-01T01:06:00.000-08:002011-03-01T01:07:52.267-08:00Sorpreses de bon matí (o ADN satànic II)<div style="margin-bottom: 0cm;">Fa dies que no escric al bloc però, en canvi, sí he rebut algun comentari darrerament. Concretament el <a href="http://joffrevillanueva.wordpress.com/">Joffre </a>em recomana que posi links en <a href="http://behindthewall-marta.blogspot.com/2011/02/un-adn-satanic.html">el darrer post que he escrit. </a></div><div style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2SrR4fJ_NhJ1UqleVmYJYV3OnX96OexrTQbAIJ6Mv4g_B7ugRRR4FQGcE-KbMiHYobM0U_CJgw1txfq-yVZ5bgQ6cv3ibKWUaaxKINLS3fkt0T25mDm-tpjJKkoOzZISTy3Aflfjf7Q/s1600/1215955517490_f.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2SrR4fJ_NhJ1UqleVmYJYV3OnX96OexrTQbAIJ6Mv4g_B7ugRRR4FQGcE-KbMiHYobM0U_CJgw1txfq-yVZ5bgQ6cv3ibKWUaaxKINLS3fkt0T25mDm-tpjJKkoOzZISTy3Aflfjf7Q/s200/1215955517490_f.jpg" width="200" /></a></div><div style="margin-bottom: 0cm;">Paralel·lament, aquest matí, mentre repeteixo el ja ritus de llegir el <a href="http://www.publico.es/">Público on-line</a> (que em fa d'antídot al Cuní, que de vegades també veig), em trobo amb <a href="http://www.publico.es/espana/363795/pse-pp-y-upyd-piden-silenciar-a-la-izquierda-abertzale-en-eitb">aquesta nótícia: “PSE, PP y UPyD piden silenciar a la izquierda abertzale en EiTB”</a>. I, òbviament, em torno a enfadar. </div><div style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div style="margin-bottom: 0cm;">Total, que em ve al cap el comentari del <a href="http://joffrevillanueva.wordpress.com/">Joffre</a> (que anteriorment ja m'havia fet també el <a href="http://rogermpuig.blogspot.com/">Roger</a>) sobre la importància de posar links a les entrades del bloc, i que em fa pensar que buscaré la web de SORTU per a vincular-la al <a href="http://behindthewall-marta.blogspot.com/2011/02/un-adn-satanic.html">meu anterior post. </a></div><div style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div style="margin-bottom: 0cm;"><b>Sorpresa: no trobo la web de SORTU enlloc. </b></div><div style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div style="margin-bottom: 0cm;"><b>Pregunta: existeix o resulta que el PSE, el PP i UpyD també fan negocis amb google perquè l'amagui?</b></div><div style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div style="margin-bottom: 0cm;">Finalment recorro als links de la viqui, que a mi sempre m'han donat confiança, i em trobo amb la segona sorpresa del matí al clicar <a href="http://www.sortu.info/">www.sortu.info</a>. </div><div style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div style="margin-bottom: 0cm;">I clar, m'enfado de nou...</div><div style="margin-bottom: 0cm;">Això sí, aquesta vegada ningú podrà dir que manquen links en aquest post.</div>Martahttp://www.blogger.com/profile/08427007222702262082noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4844902291807850990.post-89313886559095598502011-02-20T04:17:00.000-08:002011-02-20T05:14:36.183-08:00Un ADN satànic<style type="text/css">
p { margin-bottom: 0.21cm; }
</style> <br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">Llegeixo als diaris sobre la idoneïtat o no de permetre que SORTU es presenti a les properes eleccions municipals i llegeixo, també, que la Fiscalia General de l'Estat té intenció de demandar els estatuts d'aquesta formació política davant el Tribunal Suprem. </div><div style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div style="margin-bottom: 0cm;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh43jz0qsmthupeUEE5fgDGAtYeENABWQ-2ejFL0Gvv3MpvGImkY7xhIAaP0-oDm0-ZgczVEE2PK9XCS8-usHkBwSKmyS9175wu8SlQSbH5Pa35Hq9aB_FPQJwdVUgQLPKHXKJIOwKG5A/s1600/eusk+sortu+logo.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh43jz0qsmthupeUEE5fgDGAtYeENABWQ-2ejFL0Gvv3MpvGImkY7xhIAaP0-oDm0-ZgczVEE2PK9XCS8-usHkBwSKmyS9175wu8SlQSbH5Pa35Hq9aB_FPQJwdVUgQLPKHXKJIOwKG5A/s320/eusk+sortu+logo.jpg" width="274" /></a>No només això, sinó que, repetidament, llegeixo una mateixa frase: <b>“el Govern considera que SORTU és una continuïtat de Batasuna”. </b></div><div style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div style="margin-bottom: 0cm;">Fa dies que hi penso i la veritat és que l'única reflexió que em ve al cap és que <b>les consideracions del govern són una autèntica absurditat.</b></div><div style="margin-bottom: 0cm;">Com no ha de ser una continuïtat de Batasuna? <b>Com es fa perquè una formació política abertzale nova no tingui res a veure amb Batasuna, quan Batasuna ha estat sempre la força majoritària de l'esquerra abertzale? </b></div><div style="margin-bottom: 0cm;">Digueu-me “rara” però jo me n'alegro que SORTU sigui una continuïtat de Batasuna, sobretot perquè això significa que l'escenari d'avui és diferent al de fa uns anys. Sobretot, també, perquè significa que les formes de lluita s'adequen als temps i que les persones canvien d'opinió. I mireu, a mi això m'agrada. </div><div style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div style="margin-bottom: 0cm;">Però sembla que <b>el govern segueix entestat en explicar que l'esquerra abertzale és el diable</b>, sigui quina sigui la roba que es posi. Si la cosa segueix així,<b> aviat haurem de lliurar una prova genètica quan anem al justícia a registrar una associació, no fos cas que el nostre ADN portés quelcom de satànic... </b></div>Martahttp://www.blogger.com/profile/08427007222702262082noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4844902291807850990.post-54407214216203782032011-01-28T11:49:00.000-08:002011-01-28T11:53:32.970-08:00El tema No és la reforma de les pensions<style type="text/css">
p { margin-bottom: 0.21cm; }
</style> <br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">Avui s'ha aprovat la reforma de les pensions i segurament siguin moltes les persones que, des els seus blocs, en parlin. Jo també. Però m'agradaria fer-ho des d'una perspectiva diferent, equidistant entre l'acord signat pels sindicats majoritaris i la vaga general convocada pels minoritaris. S'equivoquen tots, diria. </div><div style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div style="margin-bottom: 0cm;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyYLMtHKbFybSA4nJBCSauR4XDK0HrMBOvL24_nCFm3ONSNbUD6SdZIaxdd_Z_7ClhsJ6VBAwlyPV2HCABBZRHz-8gHksqo-3VOlMFM89kT-kaQ4m32niTP0vNavmYYgdvsYcHzSnPIg/s1600/2+EL+CONSENSO+ENTRE+SINDICATOS+Y+GOBIERNO+.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="226" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyYLMtHKbFybSA4nJBCSauR4XDK0HrMBOvL24_nCFm3ONSNbUD6SdZIaxdd_Z_7ClhsJ6VBAwlyPV2HCABBZRHz-8gHksqo-3VOlMFM89kT-kaQ4m32niTP0vNavmYYgdvsYcHzSnPIg/s320/2+EL+CONSENSO+ENTRE+SINDICATOS+Y+GOBIERNO+.jpg" width="320" /></a>M'explico: ni els sindicats (majoritaris o no) fan de sindicats ni el govern fa de govern. </div><div style="margin-bottom: 0cm;">És més, avui ningú juga el paper que van poder jugar els sindicats del XIX perquè avui la millora de les condicions de vida i de treball ja no està a debat. Com a molt, es posa a debat la capacitat de resistència d'un col·lectiu, però no la seva millora. </div><div style="margin-bottom: 0cm;">Ningú juga tampoc el paper de partit que, en base a uns principis, se situa al costat de l'opressor o de l'oprimit i que, quan governa, es regeix pels mateixos principis. De fet, els governs, formats per partits, tenen l'encàrrec de mantenir la pau social, abans que de defensar un model de societat. </div><div style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div style="margin-bottom: 0cm;">I clar, això té alguns riscs, derivats d'alguns errors de concepte:</div><div style="margin-bottom: 0cm;"></div><div style="margin-bottom: 0cm;">1er error: els agents. Els agents en conflicte són <b>la patronal i els sindicats</b>, no sindicats i govern.</div><div style="margin-bottom: 0cm;">2n error: la funció del govern. L<b>a funció del govern no és acontentar a tothom. </b>En funció dels seus principis haurà de decidir on es situa i a qui acontenta. </div><div style="margin-bottom: 0cm;">3er error: el lloc des d'on es proposen canvis. Les propostes de canvi han de venir dels agents socials afectats. Els partits han de prendre partit però <b>no pretendre fer propostes equidistants.</b></div><div style="margin-bottom: 0cm;">4rt error: el full de ruta dels sindicats. Els sindicats han de preocupar-se de <b>marcar agenda política</b> i no de estar a l'espera de l'amenaça.</div><div style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div style="margin-bottom: 0cm;"><b>I, mentrestant, mentre decidim quin és l'espai de governs i sindicats, els poders econòmics segueixen perpetuant-se al mateix lloc. <i>Manda güevos!</i></b></div>Martahttp://www.blogger.com/profile/08427007222702262082noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4844902291807850990.post-39204792086776860982011-01-23T07:26:00.000-08:002011-01-24T07:39:33.230-08:00“Marta, pero tu crees que así vais a cambiar el mundo?” (cita de robot anònim i sense número d'identificació visible)<div style="margin-bottom: 0cm;">La imminent reforma de les pensions sembla que no té marxa enrere. El dia 28 d'aquest mes, amb més o menys acord social, canviarà la norma que regula aquest dret i haurem obert la porta gran al capitalisme. </div><div style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div style="margin-bottom: 0cm;"></div><div style="margin-bottom: 0cm;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZgQLVXKwNdy0Y0pCuxlkvN7pSfCI0ngURQqQgOfNLf13nWPndOSocbtoGEJFudQBpAIbld6NDnvEgsYTwg3qWwIkRkueeXKhYptFcO4bGCgqpHPAlzmyNu_i3AtJBboJ67jImPz6YPw/s1600/cine.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZgQLVXKwNdy0Y0pCuxlkvN7pSfCI0ngURQqQgOfNLf13nWPndOSocbtoGEJFudQBpAIbld6NDnvEgsYTwg3qWwIkRkueeXKhYptFcO4bGCgqpHPAlzmyNu_i3AtJBboJ67jImPz6YPw/s320/cine.jpg" width="320" /></a>Davant d'aquesta situació, alguns col·lectius, ahir, sota el paraigües de l'assemblea de Barcelona, es van manifestar en contra de la retallada i van acabar entrant al cine Baleñá de via Laieta (que portava 9 anys tancat), amb la idea que aquest espai es convertís en un en un lloc per a la preparació d'activitats i reunions al voltant de la reforma de les pensions. També al voltant de la vaga general que alguns sindicats han convocat pel proper 27 de gener.</div><div style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div style="margin-bottom: 0cm;"></div><div style="margin-bottom: 0cm;">La conveniència o no de convocar ara una vaga general pot ser discutible, com qualsevol acció d'estratègia política. De fet, ni tan sols jo, que ahir també em vaig manifestari, tinc clar què faré el dia 27. El que no pot ser discutible, però, és la condemna a la manera com va actuar el nostre cos policial ahir quan van desallotjar a les persones que érem al cinema. No pot ser discutible que s'exigeixi intel·ligència, formació i capacitat de raonament als Mossos d'esquadra. <b>No pot ser discutible que s'exigeixi el no ús de la violènciaen situacions que, d'entrada, conviden al diàleg. </b></div><div style="margin-bottom: 0cm;"></div><div style="margin-bottom: 0cm;"></div><div style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div style="margin-bottom: 0cm;">Mireu, jo no sóc de les que defenso el desordre públic, ni la conflictivitat per la conflictivitat. Però després d'ahir <b>no em queda altra opció que denunciar la idiotesa d'alguns Mossos</b>. Em preocupa que a dia d'avui hi hagi “persones” suposadament preparades tan extremadament inútils. Em preocupa que tinguin porres i no es preguntin el motiu pel qual les treuen. Em preocupa que menyprein i que peguin i que insultin. I que de les seve boques només surtin frases com la que titula aquest post. <br />
<br />
</div><div style="margin-bottom: 0cm;"><b>I és que quan no queden arguments (i aquesta via s'esgota molt ràpid davant d'una màquina que no pensa), s'imposa la violència. I sí, això ens allunya de l'estat de dret. </b></div><div style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div style="margin-bottom: 0cm;">El més curiós de tot és que avui en la majoria de mitjans el titular és “desalojo del cine Baleñá <b>sin incidentes graves”, com si els </b><b>traus i els cops fossin una qüestió “leve</b>”. I més, si tenim en compte que venien d'on venien.</div><div style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div style="margin-bottom: 0cm;">I és que jo estic d'acord amb l'existència de cossos policials, però amb consignes inte·ligents. Cossos policials que aprenguin que a qui s'ha de perseguir és als qui exploten, als qui especulen, als qui abusen.</div><div style="margin-bottom: 0cm;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3i46xAQykydXa-gbccexLuXKLNyvWvWDboQ-Q9FI6LtDO5xV75IyVbDOWsckGF8Y6bLJdqt82PiS_QZOIx6ZkDDPoGuA_M6eQJoWQs-xtJU3AsvGO0f5uwVTybJGs5Pa7nEVusI1Png/s1600/cine2.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="216" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3i46xAQykydXa-gbccexLuXKLNyvWvWDboQ-Q9FI6LtDO5xV75IyVbDOWsckGF8Y6bLJdqt82PiS_QZOIx6ZkDDPoGuA_M6eQJoWQs-xtJU3AsvGO0f5uwVTybJGs5Pa7nEVusI1Png/s320/cine2.jpg" width="320" /></a><br />
En un estat d'una mínima lògica democràtica, ahir els mossos ens haurien ajudat a obrir la persiana del cine per a que poguéssim entrar i ens haurien protegit de la patronal. Haurien perseguit al propietari de l'edifici i l'haurien obligat a que en fes un ús.<br />
I els mitjans haurien dit: <b>“continuan las expropiaciones de los edificios inutilizados y poco a poco se reesablece la normalidad. Los edificios son puestos a disposición de los vecinos para sus actividades reflexivas. Los mossos d'esquadra hoy han vuelto a hecer una actuación ejemplar preservando los derechos de los ciudadanos y garantizando el buen funcionamiento de lo público”.</b></div>Martahttp://www.blogger.com/profile/08427007222702262082noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4844902291807850990.post-68347223103653121022011-01-07T00:49:00.000-08:002011-01-07T00:50:10.194-08:00Dels canelons al Happy Meal<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">La publicitat d'aquests últims mesos, com és habitual en aquesta època de l'any, ha estat una tortura, bé perquè són molt poques les criatures que tenen habitacions tan grans com les dels anuncis, bé perquè són pocs els progenitors que poden fer de reis capitalistes amb fons il·limitat. Sí, la publicitat té el poder de fer-nos veure que <b>la màgia NO és, ni de bon troç, un bé comú. SÍ és, en canvi, un privilegi que s'hereva, com el patrimoni o l'accés a alguns recursos.</b></div><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">Sense pretendre aquí aprofundir en la relació entre festes nadalenques i publicitat, voldria anotar alguna apreciació en relació a un anunci que he vist repetidament aquests últims mesos. És <a href="http://www.youtube.com/watch?v=eW-N3Sy1co8">el darrer anunci de Mc Donalds</a>, que, des del meu punt de vista, és de molt mal gust. </div><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/eW-N3Sy1co8?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Primer: </b>perquè la nena <b>és</b> <b>una avorrida</b>, que prefereix anar al Mc Donalds, abans que sortir a pescar, a jugar a futbol, a patinar, a tirar fletxes, a anar en bici o a disfressar-se. </div><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Segon:</b> perquè el pare del nen és o molt progre o <b>és molt despreocupat:</b> a vosaltres us deixaven sortir a sopar fora amb 10 anys?</div><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Tercer:</b> perquè el nen <b>és molt desafortunat</b>: pare despreocupat (perquè a mi no em fa pinta de progre, tot i vestir dessuadora esportiva) + amiga avorrida.</div><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"></div><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"></div><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"></div><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">L'anunci m'ha fet pensar com serà el món quan aquest nen i aquesta nena siguin grans i he tingut molta por: a més de convertir-se en progenitors-reis macs-capitalistes amb accés a la màgia, <b>aquestes criatures canviaran els canelons i el pollastre per un Happy Meal del Mac Donalds...</b></div><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"></div><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">Vist així, crec que <b>em quedo amb els canelons, la poca màgia i les discussions de sobretaula. </b></div><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div>Martahttp://www.blogger.com/profile/08427007222702262082noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4844902291807850990.post-14580217703667343562010-12-28T05:08:00.000-08:002010-12-28T12:14:17.743-08:00Dinars nadalencs I<style type="text/css">
p { margin-bottom: 0.21cm; }
</style> <br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">A la Mari Carmen, al Marc, al David, a la Vicky, al Miguel, a la Lydia, al Dani, a la Vicenta, a la Sandra, al Ferran i, sobretot, a la Júlia. A ella, perquè té molts temps per davant per fer-nos entrar en raó. </div><div style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div style="margin-bottom: 0cm;">De vegades em pregunto quin és el motiu que s'amaga darrera la insistència de la meva família en repetir, durant tres dies pràcticament seguits, el mateix patró de dinar en comunitat (estic parlant de les celebracions nadalenques), amb la certesa que aquest ens porta, indiscutiblement, a dues situacions poc agradables o, si més no, prescindibles. </div><div style="margin-bottom: 0cm;"></div><div style="margin-bottom: 0cm;">D'una banda, a una pesada digestió la qual ha d'anar, sí o sí, acompanyada d'un almax abans d'anar a dormir (jo en porto dos de seguits: el del 25 i el del 26). Per què no decidim fer dinars més lleugers?</div><div style="margin-bottom: 0cm;">De l'altra, la constatació que les persones que ens seiem al voltant de la taula tenim poc a veure i això ens porta inevitablement a discussions eternes que acaben a crits perquè, a casa, això de la contenció encara no ho hem après (jo tampoc, per cert)</div><div style="margin-bottom: 0cm;"></div><div style="margin-bottom: 0cm;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLhvY8dLpuDM50MCc1zRMd7zCZZsiioWuUdPFIR0faKC4sXPB-qCTldzsO1IRMnEGYgV_oCjLpIC_al3uSoNjrLclfEW0qt_gGAX-uPPuXOXFwp4I8E-LSO-VTdqjjUgQ57SWTSWwzdw/s1600/super+raval.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLhvY8dLpuDM50MCc1zRMd7zCZZsiioWuUdPFIR0faKC4sXPB-qCTldzsO1IRMnEGYgV_oCjLpIC_al3uSoNjrLclfEW0qt_gGAX-uPPuXOXFwp4I8E-LSO-VTdqjjUgQ57SWTSWwzdw/s320/super+raval.jpg" width="320" /></a>El cas és que aquest any la discussió del 26 va anar “d'immigració” i vet aquí que vaig descobrir <b>dues idees bastant esteses </b>(m'atreviria a dir que majoritàries a la taula): <b>la primera, que els comerços regentats per persones d'origen estranger se salten la llei perquè obren tots els diumenges i la segona, que les persones que vénen de la Xina no paguen impostos quan obren un nou negoci. </b></div><div style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div style="margin-bottom: 0cm;">D'entrada <b>sospito que són afirmacions</b> <b>falses </b>(o, com a mínim, desmesuradament generalitzades), però el cert és que em trobo mancada de raons per la poca informació que tinc al respecte. </div><div style="margin-bottom: 0cm;">Ja sé que en temps de crisi l'argument predominant sol ser que com menys siguem per repartir, més ens tocarà a cadascú, en comptes de pensar que, com més recaptem, més tindrem per repartir, però això no deixen de ser supòsits intangibles, que em reservo per a propers debats. Total, que torno a casa i <b>decideixo buscar informació per preparar el contraatac</b> abans no arribi el dia 6, que tenim la propera trobada familiar.</div><div style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div style="margin-bottom: 0cm;">La primera cosa que cal saber és que <b>no tots els comerços estan regits per la mateixa norma</b>. De fet, és en funció del producte venut, de si es tracta d'una petita o gran empresa i de l'extensió del local on es troba el comerç, que la norma és diferent. </div><div style="margin-bottom: 0cm;">Concretament,<b> sobre els establiments de venda personalitzada o en règim d'autoservei, els titulars dels quals són petites o mitjanes empreses comercials (com ho són els popularment anomenats pakis)</b>, el que diu la norma és que "<i>sempre que la superfície de venda no superi l'establerta per reglament per al format d'autoservei (150m2) i sempre que tinguin una oferta orientada exclusivament a productes de compra quotidiana d'alimentació, </i><b>seran excepció de la norma general",</b><b> </b>la qual determina que <i>"els establiments comercials dedicats essencialment a la venda al públic de mercaderies han de tenir un horari general d'obertura al públic de 72 hores setmanals, entre les 7'00h i les 22'00h, de dilluns a dissabte, amb l'obligació de tancar diumenges i festius no específicament autoritzats". </i> </div><div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">Per a més informació, podeu mirar la<a href="http://www.gencat.cat/diue/ambits/comerc/regulacio_comercial/horaris_comercials/index.html"> web de la Generalitat</a> on això s'explica.</div><div style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div style="margin-bottom: 0cm;">Per tant, <b>NO ÉS IL·LEGAL</b> que els <i>pakis</i> obrin els diumenges. Altra cosa és que considerem que seria bo que cap comerç obrís en cap de setmana, per a racionalitzar el consum i per a garantir unes condicions de treball més dignes, però aquest seria un altre tema. </div><div style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div style="margin-bottom: 0cm;">Pel que fa als impostos per a nous negocis regentats per persones de la Xina, el que he trobat és que efectivament <b>existeix un <a href="http://www.aeat.es/wps/portal/DetalleContenido?url=La+Agencia+Tributaria/Normativa/Fiscalidad+Internacional/Convenios+de+doble+imposici%C3%B3n+firmados+por+Espa%C3%B1a/China/Convenio+entre+el+Gobierno+de+Espa%C3%B1a+y+el+Gobierno+de+la+Rep%C3%BAblica+Popular+China&content=29d7ac81e44b8010VgnVCM10000050f01e0aRCRD&channel=d8b02adcc31de010VgnVCM1000004ef01e0a____&ver=L&site=56d8237c0bc1ff00VgnVCM100000d7005a80____&idioma=es_ES&menu=1&img=8">conveni</a> entre Espanya i Xina</b> des de l'any 1992 el qual <b>pretén regular la “doble imposició internacional”</b>. Això significa que el conveni estableix que els rendiments obtinguts per una persona xinesa a Espanya i per una persona espanyola a Xina han de tributar en un país o a l'altre en funció de l'activitat econòmica. És a dir, que si obren un comerç aquí, hauran de pagar els impostos d'aquí per tenir un comerç, mentre que si es compren un pis allà, hauran de pagar l'IBI allà. <b>Aparentment</b>, de sentit comú. </div><div style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div style="margin-bottom: 0cm;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhx1h9GetptClboNvSblyQC0zTIY6uO0CSICj3WqQQ4vGbg6RABlATBnVAl7UDvizoV5x3UJoY3RrOh1olH8hoL_I8h_iotJpN3KRleCuXy6vgKwcnbBuTRg900LdWiP5RkqWSb7XvY4g/s1600/restaurante_chino.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhx1h9GetptClboNvSblyQC0zTIY6uO0CSICj3WqQQ4vGbg6RABlATBnVAl7UDvizoV5x3UJoY3RrOh1olH8hoL_I8h_iotJpN3KRleCuXy6vgKwcnbBuTRg900LdWiP5RkqWSb7XvY4g/s320/restaurante_chino.jpg" width="240" /></a>Ara bé, és cert que el conveni genera un problema (que no té res a veure amb que els petits comerciants no paguin impostos, cosa que ja hem vist que no és certa). <b>El problema del conveni és que facilita un marc d'exempció d'impostos a les empreses multinacionals que tenen filials a Xina i a Espanya</b> i això provoca que aquestes tinguin més possibilitats per a rebentar mercats gràcies als seus privilegis fiscals. Això sí, facilitats que reben multinacionals xineses, però també espanyoles. </div><div style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div style="margin-bottom: 0cm;">Per tant, quedi aquí dit <b>que els privilegis segueixen sent pels de sempre, que molt poc tenen a veure amb els petits nous comerços, regentats per persones recent arribades de la Xina o del Pakistan. </b></div><div style="margin-bottom: 0cm;">Ara només queda que la meva família també n'estigui convençuda... (proper capítol "Dinars nadalencs II", després del dia 6)</div><div style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div>Martahttp://www.blogger.com/profile/08427007222702262082noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-4844902291807850990.post-59670465465909514422010-12-13T18:02:00.000-08:002010-12-14T08:02:10.691-08:00Del vermell al blaugrana<div style="margin-bottom: 0cm;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAlUluaNCXKSg3ONm7C0j_S_v-5y-yVni9UNlI2V6HBgsgXJieOiNr7PYYsly4kIiSY_VAne67QIqlAKuv7G3KpmnYzLPUM2-wR60lpeB-je1vdbLPoM0XgUd0RscIVk9FzzuBZV1rbw/s1600/estelada%2528gumets.net%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAlUluaNCXKSg3ONm7C0j_S_v-5y-yVni9UNlI2V6HBgsgXJieOiNr7PYYsly4kIiSY_VAne67QIqlAKuv7G3KpmnYzLPUM2-wR60lpeB-je1vdbLPoM0XgUd0RscIVk9FzzuBZV1rbw/s1600/estelada%2528gumets.net%2529.jpg" /></a> Fa dies vaig llegir <a href="http://aprincipiosdesiglo.wordpress.com/2010/11/23/investigaciones-plataformas-soberanistas-ii/">el post de la Maria</a> sobre les curiositats que envolten Solidaritat Catalana i em vaig quedar amb les ganes de seguir tirant del fil. Tanmateix, coincidint amb certa desafecció cap el llibre que aleshores em llegia (<i>L'esquerra independentista avui,</i> de Roger Buch), finalment ho vaig deixar córrer. Les múltiples escisions del moviment independentista català (que no són menys que les del moviment comunista, per cert), em van fer agafar mania a tot allò que fes flaira a estelada i a pa amb tomàquet. <b>Quina mandra!</b> </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Però poc dies després, el tema va reaparèxer. Resulta que el cambrer del bar de les pistes on jugo a futbol (i on, com podeu haver deduït, faig una cervesa després), fa unes setmanes va decidir fer-me oient d'un seu discurs. Estàvem a pocs dies de les eleccions i imagino que al paio li va semblar que jo podia estar interessada en conèixer quina era la seva opció política. No podia esperar menys d'algú que regenta un bar futbolístic: l'home s'havia decidit per <a href="http://www.solidaritatcatalana.cat/">Solidaritat Catalana.</a> </div><div class="" style="clear: both; text-align: left;">Tot i que no es pugui qualificar de “debat polític” la nostra curta conversa, a l'home li va donar temps d'explicar-me que, com d'altres, <b>havia passat per l'<a href="http://www.defensadelaterra.org/">MDT</a>, després pel <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Partit_per_la_Independ%C3%A8ncia">PI</a> i finalment havia acabat a <a href="http://www.estat-catala.cat/">Estat Català</a>. Curiosa involució, per cert.</b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpm038OW0UGrP4SKtx0F2nw_GHf0Yw3jVzh-rWMpUFIuNd5mF-SoDZv4Oel3CPf08n9_iyg8-Xw6q9ASG7LIGxTnWLQ0HBMz1QI7-D-5Ld_XtvC3GsEo6jWgE0af-IprMxtcYj_wMTvg/s1600/esteladacule.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</a></div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><br />
</div><div></div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;">I vet aquí que<b> això vol dir passar de l'esquerra a la dreta</b>. Perquè, tal i com indica Roger Buch, Estat Català ha filirtejat amb l'<b>indepententisme unitari</b> (eufemisme d'independetisme feixista), <b>va fer seu durant els noranta el lema <i>“ni d'esquerres ni de dretes, Estat Català!”</i> i,</b> per acabar-ho d'arrodonir, <b>ara dóna suport a SI. </b></div><div style="text-align: left;"></div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDMrou8dkdJ6MNMnkkEugr1tcxfWSxkS7LIjMC16IyZs_bl-EhEldxEhhnjYcFlUd8EIcGzTPe32PI2pQIo4U27jzCYgsGnlkfQ2KMRLlJtp3c5fo6QHSo4kopF64vJIj5Fn6bbi_r8g/s1600/esteladapetitablaugra.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="156" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDMrou8dkdJ6MNMnkkEugr1tcxfWSxkS7LIjMC16IyZs_bl-EhEldxEhhnjYcFlUd8EIcGzTPe32PI2pQIo4U27jzCYgsGnlkfQ2KMRLlJtp3c5fo6QHSo4kopF64vJIj5Fn6bbi_r8g/s200/esteladapetitablaugra.jpg" width="200" /></a></div><div style="text-align: left;"></div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;"> Tenint en compte que just fa unes hores que he llegit un dels discursos electorals del Laporta a la web d'Estat Català, no tingueu cap dubte que <b>quan algú diu “ni d'esquerres ni de dretes” és perfectament conscient que la segona és la seva mà bona.</b> I si no, digueu-me si veieu l'esquerra en algun dels <a href="http://estatcatala-cat.blogspot.com/2010/10/blog-post_17.html">tres principals eixos</a> del darrer congrés d'Estat Català. </div><div style="text-align: left;"></div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><br />
</div><div style="text-align: left;"></div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;">Si ja deia jo que canviar el vermell pel blaugrana només ens podia portar a veure més futbol. I si no, pregunteu-li al meu amic, que ara regenta un bar d'unes pistes esportives...</div>Martahttp://www.blogger.com/profile/08427007222702262082noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-4844902291807850990.post-68208261733266760742010-11-28T01:32:00.000-08:002010-12-14T00:31:44.898-08:00Una altra democràcia<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;">Ahir vaig tenir un debat amb un company sobre la importància d'anar o no a votar, després que ell llegís un editorial en el qual jo exposava tres raons que motiven la creixent desafecció.</div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlo2zjLa2z0WZE1L_iQNzWwNOoToxhFfadVKji0kfQ3roDvfMuuORoKOqFhsOaESFEov-UaQ76_OrZKe0VNX_K5zk1vocFCRTlhpx7Hfii2L2T_qqzZ9lSX1X8C4od2khxdzaLCdyV3w/s1600/mafalda.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="246" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlo2zjLa2z0WZE1L_iQNzWwNOoToxhFfadVKji0kfQ3roDvfMuuORoKOqFhsOaESFEov-UaQ76_OrZKe0VNX_K5zk1vocFCRTlhpx7Hfii2L2T_qqzZ9lSX1X8C4od2khxdzaLCdyV3w/s320/mafalda.jpg" width="320" /></a>La primera, l'actual sistema democràtic que<b> se sustenta únicament sobre la butlleta. </b></div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;">La segona: la desprotecció de la ciutadania davant de la <b>impossibilitat de ser representada entre els poders econòmics</b> (FMI o BCE per posar dos exemples). </div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;">I la tercera: l'error estratègic de l'esquerra parlamentària, <b>enfocada més a les eleccions que a la feina de carrer</b> i, per tant, distant de les persones a qui, per lògica <i>aplastant,</i> hauria de representar (que, d'altra banda, són la majoria del país). </div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;">Per què ningú, en campanya electoral, es fa ressò de la necessitat d'implicar més a la ciutadania en els afers públics? Per què cap partit diu: <i>“aquest sistema és poc democràtic i nosaltres volem treballar perquè això canviï”</i>?</div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><br />
</div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;">Si bé la crítica era, en general, compartida amb el company amb qui debatia, el que ell manifestava més concretament, era que, més enllà dels meus arguments, hi havia un problema de fons: el sistema de partits. De fet, el que ell deia era que l'abstenció, independentment que es fos per desinterès o fos fruit d'un posicionament polític actiu, sempre responia a una raó de sentiment de no-representativitat, conseqüencia d'aquest sistema de participació.</div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><br />
</div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;">Tanmateix, jo em nego a pensar que el marc actual sigui tan limitat. De fet, no només és que em negui, sinó que em sembla que és necessari, sobretot perquè apel·lo a la necessitat d'un espai com el de les eleccions on persones organitzades en nuclis locals distants (els quals suposen la unitat de mesura imprescindible per a democràcies més participatives), puguem posar-nos d'acord per a portar endavant una mateixa idea. Altra cosa és quina importància tingui aquest espai en la construcció d'una democràcia o quin ús en facin els partits d'aquest espai, en detriment d'altres. </div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><br />
</div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;">Per tant, sí al desenvolupament d'una democràcia més participativa, però sí, també, a seguir reivindicant que l'espai de representativitat sigui més digne i menys determinant. I visca la Mafalda, és clar!</div>Martahttp://www.blogger.com/profile/08427007222702262082noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4844902291807850990.post-35559939089288043402010-11-16T12:45:00.000-08:002010-11-16T13:00:59.198-08:00Benvingudes al bloc d'una primerencaDesprés de la <b>primera</b> sessió valorativa sobre l'adequació o no de la meva <a href="http://behindthewall-marta.blogspot.com/2010/11/comencem.html"><b>primera</b> entrada al bloc</a>, he constatat, per <b>primera</b> vegada, que per escriure un bloc, a banda de, <b>primerament</b>, saber escriure, cal també saber escriure a internet. Perquè resulta que internet té normes pròpies, més enllà del Pompeu Fabra. <br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg170BQN4Ap7Hj63UQN70j2l40Vqp7Kt5zgLS1V8iciA9_MStr_TiGH64u7Qm8a7bs7S7Pbkv2-dJy70a9yqwWBl5fvKGyXvF1CddAX12xcvRKtQkvfxIlQaMTGjOSaZhvijQJdC49nlQ/s1600/forges.gif" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="222" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg170BQN4Ap7Hj63UQN70j2l40Vqp7Kt5zgLS1V8iciA9_MStr_TiGH64u7Qm8a7bs7S7Pbkv2-dJy70a9yqwWBl5fvKGyXvF1CddAX12xcvRKtQkvfxIlQaMTGjOSaZhvijQJdC49nlQ/s320/forges.gif" width="320" /></a>I així, després de comprovar que sóc una autèntica <b>primerenca</b>, m'he decidit a tornar a escriure, per veure si la meva relació amb la pantalla on-line millorava. <br />
Té nassos: tota la vida intentant ser clara amb el vocabulari, mantenint equidistància amb el lector i cercant arguments convincents, i ara resulta que escriure a internet va d'una altra cosa. <br />
<br />
Per les qui sou de la mateixa escola d'escriptura que jo, la popularment anomenada escola clàssica, sapigueu que escriure a internet va de no fer-se pesada, de fraccionar les entrades en parts perquè no siguin massa llargues i d'usar un llenguatge proper. En fi...<br />
<br />
De pas, aprofito aquest post (que és la manera correcta de dir missatge en llenguatge del XXI) per donar-vos i donar-me la benvinguda a <i>behind the wall</i>. <br />
<br />
Que comenci la festa del llenguatge modern! Això sí, al final em reservo el dret a algun article clàssic, que per això aquest bloc és privat i molt poc laic.Martahttp://www.blogger.com/profile/08427007222702262082noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-4844902291807850990.post-6688677519832389842010-11-09T16:45:00.001-08:002010-11-16T11:03:02.827-08:00Espai públic, espai laic: lògicament impossible o tàcticament necessari?<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMHjaUCHur7nqsoFITp0J-NULjjerSiiZvM3sC95woAzxINbndu8qCOreHpWpNOKjC5Nvv2khQY5gir3_A5FWz4oiwCiXLDeoWgwe0vV7Rr3ghJgjbPRaKvMx-aTtTkNn89w-w3KlG1g/s1600/P1120768.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMHjaUCHur7nqsoFITp0J-NULjjerSiiZvM3sC95woAzxINbndu8qCOreHpWpNOKjC5Nvv2khQY5gir3_A5FWz4oiwCiXLDeoWgwe0vV7Rr3ghJgjbPRaKvMx-aTtTkNn89w-w3KlG1g/s320/P1120768.JPG" width="320" /></a></div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><span style="font-family: Courier New,monospace;">Avui el debat sobre l'espai públic, entès com a l'espai “de tothom”, és una de les qüestions que tenim sobre la taula a causa de la diversitat d'usos que té aquest, així com la varietat d'expressions que s'hi donen. </span><br />
<span style="font-family: Courier New,monospace;"> Als diaris, als programes televisius o als agrumentaris polítics, però també a les converses de cafè, repetidament apareix el tema en forma de molts interrogants: què cal fer perquè tothom se senti còmode? Fins a quin punt és necessari garantir aquesta comoditat? On és el llindar entre la garantia d'expressions individuals i la possibilitat de normes col·lectives? Qui té la potestat per a proposar, exercir, controlar i assegurar el funcionament d'aquestes normes? </span> </div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><span style="font-family: Courier New,monospace;">Però no es tracta només d'obrir un debat deliberatiu per enriquir les ments gràcies als dubtes que genera, sinó que es converteix en una necessitat real quan ens parem dos minuts a observar el nostre voltant. La necessitat d'elaborar (o eliminar, si calgués) normes per aquell espai que no és ni “teu” ni “meu” la veiem diàriament quan, al carrer, observem una desproporció exagerada de cartells de marques comercials o quan, en plena campanya electoral, els mitjans de comunicació públics dificulten o faciliten l'accés als programes d'uns partits en oposició a d'altres. </span> </div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><span style="font-family: Courier New,monospace;"><b>L'espai públic actual avui no és, ni de bon tros, un espai igualitari, ni humanista, ni d'exercici de llibertats</b>. No és, per tant, l'espai públic que, des d'una òptica progressista, desitjaríem. </span> </div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><br />
</div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><span style="font-family: Courier New,monospace;">Són diverses les aportacions de teòrics sobre el tema, però segurament, des d'aquesta voluntat de “justícia social” n'hi ha dues d'oposades, que darrerament he tingut l'oportunitat d'escoltar, i que val la pena tenir en compte: són les aportacions d'en Manuel Delgado i d'en Vicenç Molina. </span> </div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;"></div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><span style="font-family: Courier New,monospace;">El passat 10 d'octubre, en el marc de la Trobada de Casals de Joves, l'antropòleg <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Manuel_Delgado_Ruiz">Manuel Delgado</a> ens va parlar de l'espai públic com una entelèquia. Segons Manuel Delgado, <b>no pot existir norma pública perquè és impossible que una opció pugui ser assumida per tothom.</b> Conseqüentment, ell aposta per una absoluta desregulació d'allò públic i pel conflicte com a eina per assolir l'èxit de les majories oprimides. Diu, doncs, que l'aposta per la laïcitat en allò públic és una reivindicació absurda ja que la batalla pel poder és intrínseca a l'ésser humà i, per tant, <b>mentre el poder estigui en joc mai serà viable un espai d'absoluta llibertat. </b></span> </div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><span style="font-family: Courier New,monospace;">Així, <b>desitjar el poder per a les classes oprimides és l'única opció viable</b> per a garantir més igualtat, tot i que aquesta anés acompanya de retallades de les llibertats individuals. </span> </div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><br />
</div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><span style="font-family: Courier New,monospace;">Un mes més tard, en el marc del Fòrum Espai de Llibertat, Vicenç Molina, patró de la <a href="http://www.laic.org/">Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia</a>, tornava a parlar d'<i>espai públic, espai laic</i>, però des d'una altra perspectiva. </span> </div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><span style="font-family: Courier New,monospace;">Vicenç Molina apostava per <b>la laïcitat com a arquitectura de convivència</b> i, al revés que Delgado, partia d'una idea d'<b>humanitat amb denominador comú</b>. Segons Molina és viable generar un espai de llibertat des del qual cada consciència es pugui desenvolupar; <b>un espai no condicionat on la principal “llei” sigui l'absència de coerció. </b></span> </div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><span style="font-family: Courier New,monospace;">Tanmateix, Vicenç Molina també expressava certa dificultat en la construcció d'aquest espai a causa de la influència de la lògica capitalista en el desenvolupament de les consciències, fins i tot en el seu vessant més íntim. </span> </div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><span style="font-family: Courier New,monospace;">Si bé del seu discurs no se'n treia una estratègia clara, crec que es podien intuir dues idees: </span> </div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><span style="font-family: Courier New,monospace;">D'una banda, <b>unificar la promoció de la laïcitat amb la “lluita” anticapitalista</b>, considerant que la segona era el principal pal a la roda per a la primera. </span> </div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><span style="font-family: Courier New,monospace;">De l'altra, <b>generar oasis de llibertat</b> en el sí de les associacions que ens autodefinim com a laiques, revisant allò que fem per a garantir més lliurepensament en el nostre desenvolupament.</span></div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><br />
</div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><span style="font-family: Courier New,monospace;">Després d'escoltar l'un i l'altre (i intentant fer un exercici de lliurepensament) no subscric cap de les dues aportacions en la seva totalitat però n'extrec dues conclusions: </span> </div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><br />
</div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><span style="font-family: Courier New,monospace;">En primer lloc, la idea que <b>per assegurar una arquitectura més justa d'allò públic no hem de buscar normes comunes que regulin</b>, sinó garantir la possibilitat que les persones que habiten l'edifici, en igualtat de condicions, puguin trobar-les. </span> </div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><br />
</div><div align="justify" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Courier New,monospace;">En segon lloc, i conseqüència de l'anterior, que l<b>'objecte de debat ha de deixar de ser l'espai i ha de passar a centrar-se en les persones</b>. Calen propostes que fomentin la llibertat de consciència. De fet, penso que només en la mesura que més persones prenguin consciència d'allò que les limita i allò que decideixen amb llibertat, serem més capaces de construir una arquitectura de convivència. </span> </div>Martahttp://www.blogger.com/profile/08427007222702262082noreply@blogger.com1