Del vermell al blaugrana

Fa dies vaig llegir el post de la Maria sobre les curiositats que envolten Solidaritat Catalana i em vaig quedar amb les ganes de seguir tirant del fil. Tanmateix, coincidint amb certa desafecció cap el llibre que aleshores em llegia (L'esquerra independentista avui, de Roger Buch), finalment ho vaig deixar córrer. Les múltiples escisions del moviment independentista català (que no són menys que les del moviment comunista, per cert), em van fer agafar mania a tot allò que fes flaira a estelada i a pa amb tomàquet. Quina mandra! 

Però poc dies després, el tema va reaparèxer. Resulta que el cambrer del bar de les pistes on jugo a futbol (i on, com podeu haver deduït, faig una cervesa després), fa unes setmanes va decidir fer-me oient d'un seu discurs. Estàvem a pocs dies de les eleccions i imagino que al paio li va semblar que jo podia estar interessada en conèixer quina era la seva opció política. No podia esperar menys d'algú que regenta un bar futbolístic: l'home s'havia decidit per Solidaritat Catalana. 

Tot i que no es pugui qualificar de “debat polític” la nostra curta conversa, a l'home li va donar temps d'explicar-me que, com d'altres, havia passat per l'MDT, després pel PI i finalment havia acabat a Estat Català. Curiosa involució, per cert.

I vet aquí que això vol dir passar de l'esquerra a la dreta. Perquè, tal i com indica Roger Buch, Estat Català ha filirtejat amb l'indepententisme unitari (eufemisme d'independetisme feixista), va fer seu durant els noranta el lema “ni d'esquerres ni de dretes, Estat Català!” i, per acabar-ho d'arrodonir, ara dóna suport a SI.

 Tenint en compte que just fa unes hores que he llegit un dels discursos electorals del Laporta a la web d'Estat Català, no tingueu cap dubte que quan algú diu “ni d'esquerres ni de dretes” és perfectament conscient que la segona és la seva mà bona. I si no, digueu-me si veieu l'esquerra en algun dels tres principals eixos del darrer congrés d'Estat Català.

Si ja deia jo que canviar el vermell pel blaugrana només ens podia portar a veure més futbol. I si no, pregunteu-li al meu amic, que ara regenta un bar d'unes pistes esportives...