La publicitat d'aquests últims mesos, com és habitual en aquesta època de l'any, ha estat una tortura, bé perquè són molt poques les criatures que tenen habitacions tan grans com les dels anuncis, bé perquè són pocs els progenitors que poden fer de reis capitalistes amb fons il·limitat. Sí, la publicitat té el poder de fer-nos veure que la màgia NO és, ni de bon troç, un bé comú. SÍ és, en canvi, un privilegi que s'hereva, com el patrimoni o l'accés a alguns recursos.
Sense pretendre aquí aprofundir en la relació entre festes nadalenques i publicitat, voldria anotar alguna apreciació en relació a un anunci que he vist repetidament aquests últims mesos. És el darrer anunci de Mc Donalds, que, des del meu punt de vista, és de molt mal gust.
Primer: perquè la nena és una avorrida, que prefereix anar al Mc Donalds, abans que sortir a pescar, a jugar a futbol, a patinar, a tirar fletxes, a anar en bici o a disfressar-se.
Segon: perquè el pare del nen és o molt progre o és molt despreocupat: a vosaltres us deixaven sortir a sopar fora amb 10 anys?
Tercer: perquè el nen és molt desafortunat: pare despreocupat (perquè a mi no em fa pinta de progre, tot i vestir dessuadora esportiva) + amiga avorrida.
L'anunci m'ha fet pensar com serà el món quan aquest nen i aquesta nena siguin grans i he tingut molta por: a més de convertir-se en progenitors-reis macs-capitalistes amb accés a la màgia, aquestes criatures canviaran els canelons i el pollastre per un Happy Meal del Mac Donalds...
Vist així, crec que em quedo amb els canelons, la poca màgia i les discussions de sobretaula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari aquí